El Consell Comarcal del Montsià ha posat al...
Arrela’t_Terres de l’Ebre és una iniciativa que vol ajudar a la reactivació econòmica del territori amb una innovadora fórmula de finançament: el finançament col·lectiu mixt. L’Arrela’t_Terres de l’Ebre, com expliquen els seus promotors, «és tot un procés d’acompanyament que finalitzarà en una campanya de finançament col·lectiu mixt, públic i privat, per a activar un màxim de quatre iniciatives econòmiques amb retorn social al territori».
La iniciativa,que s’emmarca en el projecte de cooperació Odisseu per a aconseguir el retorn i la inserció laboral dels joves a les zones rurals, està organitzada pel Consorci per al Desenvolupament del Baix Ebre i Montsià (CODEBEM) i el Consorci Intercomarcal d’Iniciatives Socioeconòmiques (CIS); l’Ateneu Cooperatiu de les Terres de l’Ebre; l’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE); la Direcció General de Joventut; els consells comarcals del Baix Ebre, del Montsià, de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta, a través de les seues oficines joves i de les àrees de promoció econòmica, i la Diputació de Tarragona.
Segons ha explicat Francesc Lluís Barbero, president del CIS: «amb l’Arrela’t busquem ajudar a fer realitat un màxim de quatre iniciatives econòmiques, una per cada comarca ebrenca, per continuar treballant per l’equilibri territorial; perquè el talent emergent es quedi al nostre territori i arreli a casa seua». El president del CODEBEM, Roger Avinyó, ha remarcat en aquest mateix sentit que l’Arrela’t «aposta pel territori més proper, perquè sigui un territori d’oportunitats, capaç de generar activitat econòmica i d’atraure i retenir persones i talent; capaç d’il·lusionar a la seua població perquè n’estigui satisfeta i tingui un futur a les Terres de l’Ebre; sempre des de la sostenibilitat, el respecte al medi ambient i l’eficiència energètica».
Per la seua part, la representant de l’IDECE, Norma Pujol, ha afegit que «l’Arrela’t busca beneficis per a tot el territori; vol reactivar el teixit socioeconòmic de tot el territori ebrenc, de les quatre comarques per igual, i evitar que les zones més rurals s’acaben despoblant en favor de les grans ciutats».
La representant de la Direcció General de Joventut, Clara Quirante, ha reiterat que «és un intent més per aconseguir retenir el talent a les nostres terres. Evitar que la gent hagi d’abandonar casa seua per a poder-se desenvolupar personalment i laboralment, i, alhora, evitar que els joves que han marxat fora ja no retornen per les poques expectatives que visualitzen al nostre territori».
Mentre que Pere Granados, diputat delegat de Polítiques d’Ocupació i Emprenedoria de la Diputació de Tarragona ha destacat que: “Des de la Diputació de Tarragona donem suport a aquestes iniciatives que, a través de la fórmula d’èxit del treball col·laboratiu dels agents del territori, afavoreixen i reforcen la generació de projectes i permeten retenir i atraure talent. Aquest tipus de projectes innovadors, a més, revitalitzen l’àmbitrural de la demarcació”.
Les fases de l’Arrela’t
El procés, que culminarà amb la campanya de finançament col·lectiu publicoprivada, té diferents fases i es preveu que dure, aproximadament, un any. El coordinador de l’Ateneu Cooperatiu, Marc Poy, ha subratllat el fet que «en tot el procés hi haurà un acompanyament de les entitats per part de tècnics especialitzats; tant en la fase d’elaboració de totes les propostes, com en el disseny de la campanya final de finançament col·lectiu. Sabem que moltes vegades les idees es queden a sobre del paper just per no saber per on començar. Nosaltres ajudem a trencar aquesta primera barrera i els continuem donant suport fins al final, sempre des dels valors i la perspectiva de l’economia social».
Primera fase. La primera fases’inicia avui en donar a conèixer la campanya i fer-ne difusió, per a intentar arribar a tots els agents que hi puguen estar interessats (autònoms, microempreses, cooperatives i associacions) perquè s’informen, s’inscriguen i comencen a elaborar les seues propostes. Per ajudar les persones emprenedores a bastir la seua idea s’han programat, al llarg dels pròxims dos mesos, un seguit de reunions, jornades i tallers informatius i formatius, a les quatre capitals de comarca ebrenques. Les representants de les oficines joves comarcals han advertit que «tot i que la gent jove és un públic diana important, no posem cap límit en aquest sentit; només cal que siguen plantejaments que beneficien el nostre territori i que siguen sostenibles econòmicament i mediambientalment». Aquesta fase inclou la posada en marxa d’una web, on es podrà trobar tota la informació: https://arrelatterresdelebre.org/
La culminació d’aquesta primera fase serà un Networking el dia 13 de desembre a Tortosa. En aquesta sessió, entre d’altres, s’exposaran casos d’èxit de l’edició Arrela’t als Pirineus, i es presentaran tots els recursos que existeixen al territori per a l’emprenedoria. Els presidents dels consells comarcals han valorat la importància de conèixer aquests recursos: «En tenim molts al nostre territori i molts cops es queden sense utilitzar pel seu desconeixement; així que una part important de l’Arrela’t és obrir a la gent emprenedora tot un món de possibilitats al seu abast que els poden ajudar a fer realitat o impulsar les seues idees i projectes». Els representants de les àrees de Promoció Econòmica comarcal han afegit que «el Networking és una part important de tot el procés perquè posem en contacte els nous emprenedors, entre els quals es poden crear sinergies que donen fruits ara o en un futur».
Segona fase. Un cop les entitats interessades tenen al seu abast tota la informació i la formació necessària, s’enceta la segona fase. Aquesta consisteix en l’elaboració de les diferents propostes, amb l’ajut d’agents especialistes. Un cop enllestides, les podran presentar tan bon punt s’obri la convocatòria. Es preveu que siga a mitjans del pròxim mes de gener.
Tercera fase. Arribats en aquest punt, totes les candidatures presentades seran valorades per un jurat, format per representants de diverses entitats que treballen per al desenvolupament econòmic del territori. El jurat triarà un total de quatre projectes, un per cada comarca ebrenca. Alguns dels ítems que es valoraran en les propostes, segons les bases publicades, són: la seua repercussió en termes econòmics, de creació de llocs de treball, de creixement econòmic, d’equilibri territorial i d’enfortiment democràtic; la seua perspectiva social i sostenible; així com la seua viabilitat, innovació i inclusió i retorn social al territori.
Quarta fase. Un cop seleccionats els guanyadors, arribarà la quarta fase, que consistirà en el disseny de les diferents campanyes per captar inversors privats. Les persones emprenedores escollides rebran la formació i el suport de la Fundació Goteo, entitat gestora de la plataforma especialitzada a buscar finançament per a projectes d’economia social.
Cinquena fase. Arribada l’hora de posar en marxa la campanya de finançament col·lectiu mixt i de promocionar-la, es farà a través de la mateixa plataforma Goteo.org. La captació de donacions durarà dos mesos.
Sisena fase. Una vegada tancada la campanya de cerca d’inversors, en la darrera fase, els projectes emprenedors tindran un termini màxim de sis mesos per a posar en marxa les seues iniciatives. Si en aquest període no s’han fet realitat, es perdran els ajuts públics i privats assolits. Els promotors en faran un seguiment fins un any després d'atorgats els ajuts.
4.000 euros inicials
Els impulsors del I l’Arrela’t_Terres de l’Ebre han assenyalat que en aquesta iniciativa «hi ha un finançament a dues bandes: nosaltres igualarem amb diners públics els primers 4.000 euros aconseguits en la campanya ciutadana». De fet, a la campanya que tindrà lloc a la plataforma Goteo.org, hi ha una quantitat mínima exigida, en una primera ronda; i seguidament, en una segona ronda, es pretén assolir un pressupost òptim.
En total, el I Arrela’t_Terres de l’Ebre compta amb 16.000 euros de fons públics, 4.000 per a cada proposta. Val a dir que l’assessorament a les persones emprenedores va més enllà de l’obtenció del finançament pel seu projecte: estaran acompanyades fins que la seua idea siga una realitat.
